EL LLOP DE
MAR
Amb setanta anys a l'esquena,
la pipa sempre a flor de llavi,
contemplant la nit serena,
vora la mar s'hi passeja un avi.
Tota la vida gronxat per les ones,
amb son bastó caminant a l'atzar,
contemplant la nit serena,
es passeja un llop de mar.
Quan
el temporal i la tramuntana
inflaven
les veles d'un vell bergantí,
jove
i aferrat al pal de messana,
cridava
ben fort: «El mar és per mi!»
Ara
que ja és vell, al vespre no marxa,
ja
no va a la pesca, ja no té companys.
Només
va a passeig i enyora la xarxa,
camina
feixuc pel pes de tants anys.