UN SENYOR DAMUNT UN RUC
Popular
Un dia,
baixant d’Argent
Vaig veure
passar un senyor
Qui anava a
cavall d’un ruc
a cavall d’un
ruc, a cavall d’un ruc....
Un senyor
damunt un ruc
Se’n va anar
a passejar
Era un dia
que plovia
Jo us diré
què va passar
Es ruc va
caure, va llenegar,
Hi havia
aigo, se va soiar,
I es senyor
deia, per tot arreu:
“Qui no vol
caure (BIS), que vagi a peu”
Un senyor
damunt un ruc
Una costa
davallava,
I a sa gent
que se’l mirava
Deia: “jo
qualc perquè puc!”
Es ruc va
cauré, d’un tropissó,
Per ses
orelles passà es senyor,
I es senyor
deia amb es front blau:
“No basta es
sebre (BIS), quan s’ase cau!”